Dos visites al cap i casal...Barcelona 7 i 12 d'octubre

La capital del país o ciutat del món

Els propers dies 7 i 12 d'octubre els Sagals tenen actuació a la ciutat de Barcelona,ens fan d'anfitrions els Castellers de Barcelona.



L'antiga casa de la Vila de Sarrià, construïda el 1895 es troba a la plaça Consell de la Vila, i és avui en dia la seu del Districte de Sarrià-Sant Gervasi.

La diada del diumenge 7 a Sarrià,amb els Castellers de Sants ,a les 12.00 del migdia a la Plaça de la Vila dins dels actes de la seva Festa Major,la del districte.

Sarrià

El topònim Sarrià prové del nom Sirriano, que apareix esmentat per primera vegada l'any 986. L'origen de la municipalitat de Sarrià es pot situar cap als segles XIII-XIV. Al final del segle XV el poblament de Sarrià ja era prou significatiu. El nucli situat al voltant de l'església i l'existent a les masies de fora de la vila formaven una societat rural que fonamentava la seva economia en el rendiment de la terra. Amb el temps, es va anant transformant en una societat urbana de menestrals i artesans que, amb la proliferació de torres i xalets d'estiueig (segles XVI-XVII), va adquirir una gran importància. A començament del segle XX Sarrià va esdevenir un dels nuclis més rics i poblats del pla de Barcelona. A partir del 1850 Sarrià va viure principalment de les activitats relacionades amb la construcció, i la seva població, fins llavors formada per pagesos i artesans, va passar a tenir un nucli de menestralia important. En el darrer terç del segle XIX ja es va plantejar l'agregació a Barcelona. Sarrià s'hi va oposar i fou, juntament amb Horta, l'únic municipi del pla que va poder-la evitar l'any 1897. El 1921 es va reobrir l'expedient d'agregació, a petició de l'Ajuntament de Barcelona. Va ser tramitat amb una gran rapidesa i, el mateix any, malgrat l'oposició dels sarrianencs, va quedar agregat a la ciutat per reial decret, sent el darrer poble del pla a incorporar-se a Barcelona. El Sarrià d'avui combina els racons on es pot rememorar amb facilitat l'antic poble rural, sobretot pels voltants del carrer Major de Sarrià, amb les zones modernes i les grans vies de comunicacions.

Festa Major
Sarrià-Sant Gervasi, Aj. Barcelona (el Barcelonès), Primer cap de setmana d'octubre i setmana del 7 d'octubre

La geganta Laieta Imatgeria festiva de Sarrià El capgrós Vicenç Ball de bastons de les escoles Gegantons i drac infantil Un moment de la Cercavila de les Escoles

Durant més de deu dies, al voltant del 7 d'octubre, el barri de Sarrià de Barcelona celebra la seva Festa Major amb una gran quantitat d'actes culturals, esportius i gastronòmics, d'entre els que destaquen la Cercavila de les Escoles, la Trobada de Gegants i el Correfoc Sarrià en Flames. El districte de Sarrià-Sant Gervasi de Barcelona engloba els antics barris de Sarrià, Sant Gervasi i també els nuclis de Les Planes i Vallvidrera. Cada any pels volts de la diada de la Mare de Déu del Roser, el 7 d'octubre, el barri de Sarrià celebra la seva Festa Major. Els actes comencen el cap de setmana abans, el primer cap de setmana d’octubre, i s'allarguen durant tota la setmana fins el diumenge més proper al 7 d’octubre. La festa és organitzada pel Districte de Sarrià-Sant Gervasi, la Comissió de Festes i tot tipus d’entitats i empreses del barri. Els primers actes comencen el cap de setmana anterior al 7 d’octubre. Divendres es fa el pregó i el brindis de Festa Major a la Plaça Consell de la Vila, amenitzat amb danses i música. Tot seguit hi ha un sopar popular de veïns i un concert-ball de nit. Dissabte hi ha diverses competicions esportives (ping-pong, dòmino, futbol, etc) i a la tarda la Cercavila de la Festa Major que surt i arriba a la Plaça Consell de la Vila, i compta amb la participació de bona part de les colles de cultura popular local. Diumenge al matí hi ha la Caminada Popular per la Serra de Collserola (des del 2001), un Concurs de paelles, una Botifarrada Popular al Mercat de Sarrià i taller i jocs per a nens. Al migdia té lloc la Trobada de Gegants, organitzada pels Geganters de Sarrià sempre el primer diumenge d’octubre. Sarrià disposa d’un bon nombre de figures de gegants. La primera parella es va batejar l’any 1978 i tenia la particularitat que cada figura tenia dues cares, la del pagès pobre i la del burgès ric. Les figures es van perdre i en l’actualitat s’estan restaurant. Els gegants municipals són en Gervasi i Laieta, una parella feta pel constructor Domènech Humbert i batejada l’any 1987, que representen una parella de pagesos vestits de diumenge de quan Sarrià era una vila rural i sobirana (un hereu i una pubilla). Altres figures festives del barri són el gegantó Blauet (2001), que representa un noi excursionista, i el Trenot, que representa un cap d’estació de ferrocarrils. També surt el capgròs Vicenç, que va ser trobat a les golfes d’un veí del barri i que se sap que encapçalava els Carnestoltes de Sarrià als anys 30. La Trobada de Gegants finalitza amb el Ball de Gegants, el ball de la parella de gegants Gervasi i Laieta que disposa d’una melodia pròpia, adaptació d’una sardana que va fer el mestre sardanista sarrianenc Tomàs Sagué. Durant tota la setmana hi ha espectacles, concerts, balls, actuacions teatrals, campionats esportius, conferències i xerrades, possibilitat de visitar exposicions culturals, la Nit de la Gent Gran i la Trobada de Cantautors, etc Divendres al matí es fa la Cercavila de Festa Major de les Escoles, amb la participació dels nens i nenes, els gegants, gegantons i capgrossos d’algunes de les escoles del barri (Orlandai, Centre Calassanç, Traç), els diables i tabalers infantils i els balls tradicionals (ball de bastons). Al vespre es fa un Concurs de Directes i el Concert de Festa Major, un concert que es fa des del 2002 i que està destinat a potenciar nous grups. Dissabte al matí, dia del Roser, hi ha Despertar Diabòlic, una cercavila amb petards i instruments de percussió que serveix per despertar als veïns i anunciar-los que avui és el dia gran de la festa. A mig matí es fa la Trobada d’Animals de Companyia (des del 1994), amb tot tipus de mascotes i amb premis per als guanyadors. Durant tot el dia es realitzen nombroses activitats culturals, gastronòmiques i esportives. A la tarda es celebra la Tabalada i el Correfoc de Sarrià, que organitza la colla dels Diables Infantils i el Drac de Sarrià, un animal de tres caps que va néixer l’any 1989, el mateix any que es va celebrar el primer correfoc. Al mateix temps es realitza la recepció de les pubilles de Sarrià a la Seu del Districte i la Missa Solemne amb ofrena floral a la Mare de Déu del Roser, amb la participació de la coral i l’esbart local a l’Església de Sant Vicenç de Sarrià. La missa acaba amb una processó pels voltants de l’església. Diumenge hi ha audició de sardanes i la Diada Castellera, amb la participació de la colla local (fins el 2004, que va desaparèixer per manca de gent) i d’altres colles del país. La festa es clou amb el Castell de Focs d’Artifici Antigament la festa s’havia caracteritzat pels balls d’envelat que s’organitzaven a les seus de les societats (Centre Sarrianenc, Joventut Sarrianenca, Joventut Tradicionalista, etc). Text: Redacció festes.org Fotografies: Districte de Sarrià-Sant Gervasi i Marc Julià (imatgeria festiva).

Les possibilitats per passar el dia a la ciutat comtal son infinites,proposem unes quantes alternatives aprofitant aquest cap de setmana:









«Els llibres tenen ànima. L'ànima de qui el va escriure,i
i l'ànima dels qui el van llegir, i el van viure i el van somniar.
Cada vegada que un llibre canvia de mans, cada vegada que algú deixa
que la seva mirada llisqui per les seves pàgines,
el seu esperit creix i s'enforteix.» -- (L'ombra del vent)

Article publicat a Europa Press:
La Fira del Llibre d'Ocasió Antic i Modern, especialitzada en llibres que venen d'altres mans o pertanyen a partides editorials que no s'han pogut comercialitzar, preveu la visita de més de 500.000 persones i uns 100.000 compradors a partir del 21 de setembre i fins al 7 d'octubre al passeig de Gracia de Barcelona.

En aquesta 56 edició hi haurà instal·lades 41 parades, amb 200.000 títols, els preus dels quals oscil·laran entre un euro i 6.000 euros. L'increment de les vendes els últims anys ha estat d'un 10%.

Tres quartes parts dels llibreters que es congregaran són de Barcelona, però també tindrà la presència de venedors de Vic, Vilanova i la Geltrú (Garraf), Madrid, València i Granada.

L'escriptor Emili Teixidó ha inaugurat la fira amb la lectura d'un pregó en què ha destacat "el paper del llibre en la lliure circulació d'idees, i en la seva pervivència a través de les reedicions del mercat del llibre antic". Alhora, ha criticat "el delicte bibliòfil per a la dimensió objecte i olfactiva del llibre".

En aquesta ocasió, la Fira introdueix un nou suport per als seus visitants: la possibilitat de consultar tots els llibres exposats mitjançant la consulta a l'ordinador del lloc d'Uniliber. Tots els llibres presentats a la mostra, a més del fons de totes les llibreries, podran ser consultades mitjançant un programa en català per facilitar la recerca.

Alhora, en un breu període de temps, la pàgina web www.uniliber.com acollirà tots els fons de les llibreries espanyoles, permetent la recerca en català.

EXPOSICIÓ MONOGRÀFICA DE GASTRONOMIA I FERRAN ADRIÀ.

El cuiner i protagonista de l'última Documenta de Kassel, Ferran Adrià, ha inaugurat l'exposició monogràfica de Gastronomia que aquest any alberga la mostra. El cuiner ha dit que "amb aquesta exposició és la primera vegada que la cuina entra a la cultura", a la qual cosa ha afegit "fins no fa massa dies, les notícies de cuina no tenien un espai fix al diari, ara són incloses a la secció de cultura".

Adrià ha assenyalat que aquesta exposició li ha recordat la gran importància del llibre de cuina, ja que quan ell va començar i no tenia diners per anar als grans restaurants francesos d'avantguarda, reconstruïa les receptes a través dels llibres.

El cartell de la fira l'ha fet el pintor i gravador Joan Pere Viladecans (Barcelona, 1948) que ha dibuixat una simbiosi entre el cervell i les lletres dels llibres. Aquesta obra parteix de les poètiques catalanes establertes al llarg de la segona meitat del segle XX, els màxims referents serien el poeta Joan Brossa i l'artista Antoni Tàpies, amb una especial atenció a la matèria.

Una altre possibilitat pels aficionats al càmping es deixar-se caure per la Fira del caravaning,al recinte de la Fira de Mostres (Gran Via):

El preu de l'entrada es de 9 €,hi ha una gran mostra d'auto caravanes,de remolcs-tenda,de bungalows,d'accesoris per el campista,etc... i molta informació de càmpings,destinacions turístiques i de tora mena.
Un descobriment agradable va ser trobar un lloc destinat a la gastronomia d'orient,una haima on es pot tastar diferents tipus de pastisseria del Marroc,libanesa,etc i tastar també un assortiment de begudes:tes,vins libanesos,refresc del Marroc,sucs de fruites,etc. la decoració i ambientació de la zona esta molt aconseguida,i els plats molt bons,que es el que interessa...

Un altre proposta força interessant es acostar-nos a la farga de l'Hospitalet on es fa el 15è. Festival Internacional de cinema eròtic de Barcelona

Es una proposta tant per obrir la gana,com per pair...depèn de cadascú. El preu de l'entrada es de 25€,encara que el dimecres fan preu especial de 20€ "pel dia de l'estudiant" no hi ha cap constància que admetin el carnet del club super3 pels descomptes,el del RACC potser si..es provar-ho.