PER TORNAR A AGAFAR LA FORMA...2 DE SETEMBRE A EL FIGARÓ





La propera actuació castellera dels Sagals d'Osona serà el 2 de setembre a El Figaró, a la nostra comarca veina d'el Vallès Oriental... per tornar ha agafar la forma de cara als reptes que ens esperen fins al final de la .temporada,caldrà doncs posar-nos-hi en serio...
L'actuació del diumenge ens permet fer una proposta per aprofitar una mica més el dia.barrejant la muntanya -ep,una caminedeta per anar agafant gana,tampoc cal abusar - i la participació en els actes de la festa major d'El Figaró,ja que l'ajuntament ha tingut el detall de convidar-nos,juntament amb les colles dels Xerrics d'Olot (la setmana següent ens trobem a casa seva per les festes del Tura...Xerrics,Minyons,Marrecs i Sagals) i els Castellers de Barcelona (aquesta colla ja te la diada de la Merçè a tocar i segur que proven coses grosses de cara a posar-hi algun pis més a Barcelona).


Per començar un enllaç amb el programa d'actes de la Festa Major d'El Figaró 2007 per anar veient les diferents activitats possibles:




http://www.elfigaro.net/comu/down_ftx.asp?id=195&doc=Noticies


L'actuació serà a la Plaça Major,a les 18.00 de la tarda...un plànol per refrescar la memòria a tots els que ens despistem sovint : El Figaró google maps


COMENÇAR LA JORNADA ESTIRANT LES CAMES
Aquesta caminada per obrir el jorn ens permetrà conèixer l'entorn del poble. Cal portar esmorçar,no us deixéssiu pas la manduca ni el beure...uns bons entrepans,una mica de fruita i la bota de vi (i una mica d'aigua per si apreta molt la calor i cal remullar alguna cosa).
Les indicacions i ressenyes de la passejada tot seguit:




EL SOT DEL BAC


Distància: 13.80 km.Alçada mínima: 323 m.Desnivell: 601 m
Durada aprox: 3:20 hAlçada màxima: 854 m.

Ruta
Perfil



L'itinerari ens ofereix tot un seguit de contrastos, tant geològics com naturalistes, així com una completa visió, tant des de dalt de la cinglera com des de la vall, del Sot del Bac. Podrem observar tota l'estratigrafia des dels materials sedimentaris del paleozoic passant pels materials detrítics vermellosos del Bundstantein i els calcaris i dolomites blanquinosos del Muschelkalk fins a les argiles i conglomerats superiors del Terciari. De la mateixa manera, notarem el contrastos de vegetació entre el fons del Sot del Bac amb la vegetació àrida que ens trobem a la part superior dels Cingles. L'itinerari presenta una certa dificultat i caldrà anar en compte en els trams empedrats en els casos de pluges o humitat i en els trams una mica aeris per la proximitat de la timba.



Sense marcaEstació de RENFE del Figaró (336m). El Figaró és una petita població que es va originar en l'hostal del Figaró, del que es té constància per primer cop al 1399, situat sobre la via romana en la qual es basava el camí ral de Barcelona a Vic. A finals del s XIX va arribar el ferrocarril i la població va anant-se transformant en un centre d'estiueig. Actualment, l’Estació és un equipament on s’hi ofereix informació del parc natural del Montseny, a més d’itineraris pedagògics i tallers mediambientals, per als centres d’ensenyament i excursions guiades de diumenge per a famílies i particulars. També pot trobar-se informació sobre els Cingles de Bertí. Comencem davant l'edifici de l'estació i ens dirigim a migjorn, per l'andana, a cercar la carretera de Montmany, sortint pel costat del cartell de l'estació.

Carretera de Montmany (km 0.12, 0:01h, 333m). Va ser construïda a principis del segle XX i costejada pel llavors propietari de l'Uià, Salvador Font. Comença estreta i amb baixada a migjorn, paral.lela al traçat del ferrocarril i deixant a mà esquerra el castell de Robinat. Comença a pujar, gira a la dreta i creua la via per un pont. Ofereix bones vistes dels entorns del Figaró. Seguim la carretera fins al seu final, just sota l'Ullar. A mesura que anem guanyant alçada, les vistes del Puig-Graciós i dels Cingles encaixen amb la descripció que va fer-ne Raimon Casellas a la novel.la "Els Sots Feréstecs" quan mossèn Llàtzer es dirigeix cap a la parròquia de Montmany. A l'alçada del trencant de ca n'Oliveres, poc abans del quilòmetre 3, podem fer drecera per un petit corriol a mestral.

L'Ullar (km 4.66, 0:55h, 537m). Casal habitat documentat ja a l’any 1251, l’antiga masia de l’Ullar (Uià segons la fonètica de la zona) va ser habitada per la família Ullar fins a principis del segle XX, quan va haver-hi un plet entre familiars i acabà en mans de Salvador Font i els seus causahavents. Situada, un xic elevada, al bell mig del sot de Montmany, es troba en bon estat de conservació i és habitada. Passem a tocar de la casa, deixem a xaloc el camí que puja a Puiggraciós i ens dirigim cap a garbí per un camí planer, deixant una bassa a la dreta.

BlauSant Pau de Montmany (km 4.84, 0:57h, 552m). Edifici gòtic edificat entre el 1600 i el 1606 i abandonat l'any 1910, en què el Santuari de Puiggraciós passà a ser la seu de la parròquia de Montmany. Es troba en estat ruinós, amb una impressionant esquerda a la façana i el portal tapiat. Tot i això, la rectoria encara és aprofitable i, ocasionalment, està habitada. El camí s’estreny i s'endinsa a l'obaga, enfilant-se cada cop més, seguint les marques blaves, que ens guien cap al grau de Montmany, ara a garbí, ara a mestral. Més sobre Montmany.

Riera de l'Obac (km 5.25, 1:02h, 595m). Just abans de l'entrada d'uns prats, amb el coll de Can Tripeta de front, girem a mestral creuant a gual el torrent, tornant cap a la cinglera.

La Rovira (km 5.34, 1:04h, 610m).Ens trobem amb el que queden de les runes d’aquesta antiga casa, que a l’any 1322 ja surt a la documentació de l’arxiu parroquial i era una de les que formava el nucli de la feligresia de Montmany. El sender s'enfila per un trencant a l'esquerra, seguint les marques blaves, cap a mestral. El corriol està bastant cobert de vegetació, hi ha alguns troncs caiguts que el creuen.

Camí del grau de Montmany (km 5.56, 1:09h, 658m). Arribem a un camí menys hostil per caminar, que seguim a mestral. El el pendent es suavitza molt lleugerament, sense deixar de ser dur. A mesura que ens enfilem anirem guanyant bones vistes del sot i del castell de Montmany.

Grau de Montmany (km 6.15, 1:20h, 750m). El camí entra en el grau pròpiament dit, guanyant els cingles mitjançant contínues llaçades.

VerdFi del grau de Montmany (km 6.37, 1:25h, 798m). En una cruïlla de camins, deixem de front un corriol poc fressat i a migjorn un altre corriol que condueix al Puig Ciró. Ens enfilem a tramuntana, seguint senyals verds, per un petit contrafort rocós, . d'on podem veure bé l'Ullar i l'antiga parròquia de Sant Pau de Montmany. A ponent queda la casa del Sot del Grau. Arribem a una ampla pista que seguim de front.

La Taula (km 6.78, 1:35h, 851m). En aquest lloc s'hi troba una ferma taula de pedra amb els seus respectius bancs i una pedra amb un missatge que ens convida a preservar l'entorn: un bon lloc per gaudir de la natura i per fer un mos. De nord a sud veiem el Puig Fred, la Trona, el Sot del Bac i el Tagament al fons, el Castell de Montmany i el Sot de Montmany. Seguim la pista cap al nord.

GR-5El Camp d’en Coll (km 6.96, 1:37h, 854m). Cruïlla de camins i pistes on seguim el GR-5 a tramuntana, paral.lel a la cinglera per un corriol i a la dreta de la pista principal. En algun tram, si ens fixem, arribarem a veure les Dues Germanes.

Can Volant (km 7.35, 1:42h, 849m). Casa enrunada que deixem a un centenar de metres a la nostra dreta, a un nivell no gaire més baix. El camí comença a enfilar-se per dur-nos a la pista principal, que queda just a sobre, però poc abans d’arribar-hi seguirem un un corriol que baixa lleugerament a tramuntana, amb el Puig Fred a mestral.

Can Rumbeia (km 7.96, 1:50h, 832m). Passem fregant les runes d’aquesta casa, que també queden a la nostra dreta i gairebé invisibles a causa de la vegetació que les cobreixen. Trobem una bifurcació de camins, prenent el de la dreta, que baixa. Creuem un torrent i girem cap a llevant, resseguint el cingle. Cal vigilar amb algun tram aeri.

PR C-33 (km 8.61, 2:00h, 824m). S’uneix per mestral aquest sender de petit recorregut procedent de Bellavista Vella, que es veu a ponent. Seguim a gregal per una zona ascendent de grans lloses de pedra, no molt lluny de la cinglera.

PR C-33Can Rajadell (km 8.84, 2:03h, 841m). A l’alçada de la casa, que es troba a uns 100 metres a l'esquerra, el GR-5 segueix de front per un camí ben visible. Seguim el PR, que tomba a migjorn, al costat d'un pal indicador, pel mig de la vegetació, per un petit corriol empedrat cap al grau de Castellar, bon exemple de l'enginy humà per superar grans desnivells, i la Trona.

La Trona (km 9.11, 2:10h, 800m). Un corriol empedrat a la dreta s'enfila a dalt de la Trona (atenció amb la timba!). El grau continua descendint cap a llevant tot fent llaçades, on la Trona, al tractar-se d’una penya avançada a la cinglera, ha provocat que la zona sigui obaga i humida. Es creua una una tanca i s’abandona el grau, anant a migjorn després d’una zona on afloren unes roques grises (margues).

Carena de la Pedra Dreta (km 9.53, 2:20h, 718m). A mestral s'aixeca, imponent, la Trona. Seguim la pista carenera, sobre un terreny vermellós, baixant a gregal i en el punt més baix, girem cap a migjorn per un corriol estret però ben marcat.

Pista (km 10.09, 2:27h, 639m). Es creua una pista, que a ponent va al castell de Montmany, que pot veure's al davant, i a llevant cap a Castellar i Valldaneu, i seguim de front, a través d'una tanca. El corriol ara és força axaragallat i transita per un bosc de pins i alzines. Després d’un tram on la vegetació oculta lleugerament el camí, s’arriba a un antic camp, per on planejarem a mestral.

Ca l’Andreu (km 10.51, 2:35h, 562m). Es tracta d’un antic mas enrunat, que ens dóna la benvinguda al Sot del Bac. El corriol continua la baixada a xaloc, fent algunes llaçades. Es creua una pista i es continua a migjorn a través d’una colla de pollancres.

Torrent del Bosc Negre (km 10.73, 2:38h, 520m). Passem a la vessant dreta de la vall travessant a gual el torrent per unes lloses de pedra, que poc després cau al Salt del Prat.

El Sot del Bac (km 10.85, 2:40h, 526m). Excel.lent vista del petit cingle que hi ha al Sot del Bac, just a sobre del Salt del Prat, on destaquen l’Agulla del Salt en primer terme, la Germana Gran i la Germana Petita al darrere, monòlits d'aspecte dolomític i vies d’ascens per tots aquells que volen iniciar-se en l’escalada. A la dreta de la vall sobresurt la paret de la Balma. Després d'un espai rocós, baixem per un canal amb tot un seguit de llaçades. Un cop passades hi ha un viarany a mà esquerra que ens baixa al petit gorg format pel Salt del Prat. Seguim cap a llevant.

La Balma (km 11.21, 2:45h, 496m). Es troba embrutada per una sèrie de pintades. A l'esquerra tenim les Dues Germanes. Es continua baixant, sempre cap a llevant i per la dreta del torrent, fruint de la frondosa vegetació pròpia dels llocs humits (roures, alzines, saücs, boixos, algun grèvol...) mentre la vall es va eixamplant.

Bifurcació (km 12.33, 3:00h, 404m). Deixem el corriol i tombem per un que baixa a l’esquerra, axaragallat sobre terreny vermellós, seguint els senyals del PR. S'arriba a una petita esplanada, on es tomba a llevant i arribem al revolt d’una pista, on seguim planers per l’esquerra. Ben aviat arribem al revolt d’una altra pista més fressada, i seguim també per l’esquerra. El torrent del Bosc Negre queda força més profund.

Pas a nivell del tren (km 13.20, 3:10h, 344m). Cal que anem en compte, ja que es troba en una corba del ferrocarril amb poca visibilitat. Ben aviat aribem al Figaró pel camí del Bac, al costat d’unes naus industrials. Al final, continuem pel carrer de Tagamanent a llevant i pel carrer de Ramon Mestre a migjorn, travessant un seguit de torretes. A l'alçada d'un pont de vianants veurem l'estació a la nostra dreta i unes escales que hi condueixen.

Estació de RENFE del Figaró (km 13.80, 3:20h, 336m).

DESPRÉS DE PASSEJAR,REMULLAR-SE I DESCANSAR

Després de la passejada,que segur ens haurà obert la gana,si més no les ganes de deixar de caminar per uns quants dies,proposem anar a reposar i refrescar-nos a les piscines municipals del poble,on hi ha servei de bar pels més assedegats i delicats de salut. Les piscines obren de 10 del matí a 19.45 del vespre,així doncs després del esforç del mati,una bona refrescada abans d'anar a dinar -ep!,també ens podem plantejar fer una jornada de picnic i espera l'hora del cafè aprop de l'aigua,just una horeta abans de l'actuació...la piscina esta a la Ctra. de Ribes s/n i si voleu trucar per demanar preus el numero es el 93 842 91 11,però segur que podem comptar amb preus populars...aqui teniu una foto de les instal·lacions ,no es cap meravella però ens podem fer una idea de l'entorn...

Per aquells a qui l'alternativa del picnic a peu d'aigua no sigui de la seva predilecció,tenim un restaurant al poble Ca la Consol a la mateixa Ctra. de Ribes 60 ,el telefon es el 93 842 80 92,estan especialitzats en paelles i rostits,fan menjar per emportar...aqui si que cal que feu reserva abans,no us trobéssiu fotuts a l'hora de la manduca...Si algú coneix algun altre lloc pels voltants ja sabeu que per això estan els comentaris,afegiu tota la informació que volgueu. Tant sols una cosa,al vespre després de l'actuació castellera,al poble podrem gaudir d'una cantada d'havaneres i d'una sardinada popular (combineu-vos el menú pensant amb les sardines!!!! )







3 comentaris:

Raül Presseguer ha dit...

Ei Carles !! Sembla que hem iniciat una nova aventura a l'hora. Ostres, si fem tot el que ens proposes no sé si donarà temps per fer castells !
Ens veiem.
Salut i República !!

Carles Guillamón ha dit...

ja ho veus!!!! ja,ja,ja .... no s'ha de fer tot,no s'ha de fer tot... tant sols el que un vulgui,l'idea es proposar altres activitats per combinar amb els castells,el mateix dia o quan un vulgui...
Això de l'urdinador es un visiu molt greu

Unknown ha dit...

Carles,t`has currat una molt bon bloc,endavant!!!!
Salut e independència!!!!!

Daniel Gurt